dimecres, 12 d’octubre de 2016

COMIAT QÜESTIÓ D’IMAGINACIÓ ... FINS ?????

COMIAT QÜESTIÓ D’IMAGINACIÓ ... FINS ?????

Fa gairebé 5 anys vaig iniciar el meu programa de ràdio QÜESTIÓ D’IMAGINACIÓ, amb la intenció de promoure la cultura, sempre des de la vessant de gent no coneguda mediàticament i sabedor que hi ha molta gent fantàstica que fa coses interessants i plenes de sentit.
Amb el to d’informalitat, alegria i conya que és inherent a la meva persona, he gaudit molt creant i desenvolupant aquest espai, sempre compartit amb els meus convidats. Emetent des de diferents mitjans radiofònics hem superat les 200 emissions, la qual cosa vol dir com estar a l’estudi al voltant de10 dies sencers (nits incloses), als quals cal afegir les innombrables hores de trucades, de quadrar agendes i de preparació de plannings, guions i escaletes.
Donat que en aquests temps –quina injustícia val a dir– fer ràdio pels que no som coneguts –sobretot fent programes absurds de tafaneries i escombraries diverses– és una tasca absolutament amateur, les meves grans satisfaccions han estat passar-m’ho d’allò més bé, conèixer gent extraordinària i donar-los l’ocasió de difondre per les ones la seva tasca, a banda de fer-vos conèixer les meves històries, la meva música preferida i les meves juguesques agosarades per agafar per sorpresa els convidats. Mai he cercat cap reconeixement ni m’ha preocupat el més mínim –els que hem coneixeu ja sabeu quin és el meu tarannà– tot i que val a dir que m’he sentit força recompensat amb gent molt sana que ha passat pel programa. La única medalla que em posaré serà fer meva la frase que un dia algú em va dedicar: “Aquest home fa un programa cultural ... i és divertit, tu!”

Com ha de ser, ja que la cultura és joia i entreteniment sa, i riure és l’exercici millor que un ésser humà pot practicar. El meu agraïment a molts dels convidats que heu passat per Q-I i heu entès la filosofia tan particular del programa –amb molts dels quals hem teixit una autèntica i franca amistat– i us ho heu passat com jo: de conya suprema. Tampoc hem puc estar de manifestar –ja em perdonareu– que també hi ha hagut persones al llarg d’aquestes emissions que han deixat una sensació d’absoluta mediocritat i curiosament això sempre és inversament proporcional a l’ego del protagonista, la qualitat del que fa i també a la posterior relació que queda: bon vent i barca nova, si no és que jo pugui tornar a lluir el margalló. I és que mai es pot encertar-les totes.
Per a tots els del primer grup –sortosament majoria– una gran abraçada i pels de l’altre: ja us ho fareu i d’obsequi una pedorreta.



Dit tot això, ara em sento saturat i penso que ha arribat el moment de dedicar les meves energies a altres vessants, així que: ME’N VAIG, PLEGO, ME LES PIRO, TOCO EL DOS, M’OBRO, PLEGO, HO DEIXO, M’ESCAPOLEIXO DE L’ESCOMESA, FOTO EL CAMP i FINS AQUÍ HEM ARRIBAT!


No sé fins quan. Pot ser per una temporada, per uns segles o per sempre mai més. Jo què sé! Dedicaré la meva energia a altres tasques i suposo que amb tots els que hi ha una bona connexió, ja ens anirem retrobant.

Paraula de Josep Zepol-cnc. Paraula de Josep López Recasens. Paraula de Qüestió d’Imaginació.






Com suposo entendreu per tot el manifestat, la Gran Festa que pensava fer el proper 21/10/16 als Cinemes Girona de Barcelona per celebrar haver superat 200 programes, queda anul·lada, o tal vegada ajornada?????

Gràcies als que m’heu donat suport i pensàveu venir a compartir la festa amb mi. Potser ho festejarem d’altres maneres. Petons!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada